Fomentem l’ecologisme perquè hem entès que no podem continuar destruint el planeta en nom del progrés i d’un model econòmic insostenible. En canvi, encara són relativament poques les persones i les organitzacions que incorporen la perspectiva de l’ecolingüisme com a resposta a una altra de les conseqüències que ens ha deixat el capitalisme salvatge i la globalització: una pèrdua de diversitat lingüística.
Fomentar l’ecologisme assumint el marc mental i els valors del capitalisme salvatge seria, com a mínim, un repte complex. Si existeixen organitzacions com Sostenibles.org segurament és perquè hem entès la necessitat d’un canvi de model. Hem entès que no podem continuar destruint el planeta en nom del progrés i d’un model econòmic insostenible.
El capitalisme salvatge té uns valors i un marc mental que generen i promouen una ideologia. L’ecologisme en té uns altres i també ha generat una ideologia, precisament com a resposta als excessos del primer.
En canvi, encara són relativament poques les persones i les organitzacions que incorporen la perspectiva de l’ecolingüisme com a resposta a una altra de les conseqüències que ens ha deixat el capitalisme salvatge i la globalització: una pèrdua de diversitat lingüística preocupant i una expectativa de futur molt més fosca encara si no hi ha un canvi massiu de percepció, d’actitud i de comportament.
Si entenem que la biodiversitat és un valor que cal fomentar, per poc que ens plantegem possibles equivalències en l’àmbit de la linguodiversitat és difícil que arribem a la conclusió que no cal fer res. Com en el cas de la natura, les llengües són les víctimes de les nostres idees. No tenen cap característica estructural que faci que s’expandeixin o que reculin, sinó que som els humans els qui, amb les nostres ideologies lingüístiques, fomentem uns valors o uns altres i aboquem les llengües a ser cada cop més dominants o cada cop més subordinades.
Si entenem que les llengües només són eines de comunicació, estem replicant el model que se serveix dels recursos naturals i que utilitza el capital per concentrar més capital. El somni d’un capitalisme que ho pugui comprar tot lliga perfectament amb el d’un mercat mundial que tingui una sola llengua o ben poques. La diversitat lingüística li fa nosa.
El somni d’un capitalisme que ho pugui comprar tot lliga perfectament amb el d’un mercat mundial que tingui una sola llengua o ben poques. La diversitat lingüística li fa nosa.
Si entenem, en canvi, que les llengües són molt més, que són patrimoni immaterial de la humanitat i que les hem de preservar, és difícil que ens avinguem a replicar models que fomenten la uniformització.
Ecologisme i ecolingüisme, doncs, són lluites compartides que es reforcen mútuament perquè enforteixen un marc mental compartit. Incorporar la perspectiva ecolingüística fa molt més sòlid i creïble l’ecologisme, i viceversa.
Evidentment, ser coherent amb aquests valors té un cost, de la mateixa manera que el té l’agricultura ecològica o el comerç just. Hi ha un valor afegit que no pot competir en el mercat en termes de preus, perquè en aquest marc sempre guanya el capitalisme, sinó que hi comparteix amb un altre element en què el capitalisme es queda sense resposta.
Comunicar només en una llengua dominant és molt menys costós que fer-ho en diverses llengües subordinades, és clar que sí. Però també és molt més barat llençar contaminants al riu o a l’aire i despreocupar-se’n, i aquest és un argument que l’ecologisme no comparteix en absolut.
Preocupats i ocupats com estem amb l’Agenda2030 i les cimeres per la crisi climàtica, encara no tenim prou present aquesta perspectiva ecolingüística, com ho demostra el fet que en cap dels Objectius de Desenvolupament Sostenible s’hagi pensat a recollir la necessitat de fer sostenibles les nostres tries de llengua.
Prioritzar sistemàticament una llengua dominant fa insostenible l’existència de totes les llengües que hi estan subordinades, i això afecta i interpel·la tant els individus com les organitzacions privades com les administracions públiques.
Siguem responsables, doncs, davant la gravíssima crisi lingüística mundial que cada vegada més veus expertes anuncien, precisament amb la intenció que ens hi posem a treballar, perquè l’ecologisme com a moviment social i polític no s’ha situat al centre de les nostres vides de la nit al dia, sinó que s’ha anat obrint pas al llarg de dècades i també amb el temps en contra, com en el cas de l’ecolingüisme.
Autor: Xavier Mir, Grup promotor de la responsabilitat lingüística
Foto: localizationlab.com