Una economia social i cooperativa més forta 0 175

Les cooperatives i les empreses de l’economia social poden ser igual o més productives que les empreses convencionals perquè poden tenir una força de treball més motivada i que necessita menys capes de supervisió. Però s’enfronten a problemes de finançament entre altres, que un marc institucional i de polítiques públiques propici pot contribuir a solucionar.

Les empreses cooperatives i de l’economia social es basen en els principis de democràcia i igualtat, en formes d’organització i treball que ens facin més lliures com a persones i que siguin més eficients i dinàmiques: necessitem créixer i fer-ho de forma diferent. Calen formes d’organització que vagin contra la concentració de poder com deia Pi i Margall, que complementin amb pre-distribució la re-distribució i que permetin crear i mantenir bons llocs de treball (Rodrik).

Necessitem institucions que treguin el millor de nosaltres, i un marc institucional que sigui complementari d’organitzacions més justes i eficients (de manera anàloga a com en el passat els estats-nació van ser complementaris del capitalisme).

Una democràcia multi-nivell que eviti la concentració de poder és complementària del reforçament de l’economia social i cooperativa perquè aquesta necessita acompanyar-se d’un estat del benestar fort, de governs d’alta capacitat a tots els nivells, que permetin proveir de béns públics, d’una educació universal de qualitat, d’un coixí i una estabilitat que permeti l’assumpció de riscos. El concepte de “social-federalisme”, encunyat per l’economista francès Thomas Piketty, aniria en aquesta direcció.

Calen aliances amb els sector il·lustrats i reformistes del capitalisme (en la línia de les propostes de reforma de la Business Round Table als Estats Units), perquè la combinació d’estats-nació i forma d’empresa que purament busca el benefici privat s’ha mostrat generadora d’efectes externs negatius per a la societat en el seu conjunt, especialment a nivell global.

Això és avui reconegut per grans economistes, com Joseph Stiglitz, Samuel Bowles, el mateix Piketty (amb el seu socialisme participatiu) i Vicente Salas. Hi ha una continuïtat entre l’economia social i la diversitat de formes empresarials on les persones treballadores tenen veu i poder (com el sindicalista català de la UGT Matías Carnero, que seu als màxims òrgans de Volkswagen en representació de Seat).

Cal afavorir un sistema econòmic que preservi la “bio-diversitat” empresarial i el polimorfisme, que faci compatibles la igualtat i l’eficiència, el creixement i la transició ecològica, la igualtat i el canvi tecnològic; això és desitjable i és possible.

Vivim temps difícils, on està en joc la pau, la supervivència de la humanitat, la democràcia, el benestar… Són necessàries propostes polítiques que treballin en diàleg constant amb organitzacions que comparteixin la idea que aquests grans reptes només els superarem si posem el treball i les persones treballadores, que som la majoria, al centre de les nostres preocupacions, i que ho fem donant importància a la credibilitat, a les aliances, i a la sostenibilitat financera i política de les propostes.

John Stuart Mill va predir que en el futur les cooperatives serien la forma d’empresa dominant a mida que la classe treballadora estigués millor formada i que s’estengués el sufragi universal. Això no ha estat així probablement per una barreja de raons econòmiques i polítiques, però donats els problemes actuals de la humanitat, ens aniria millor si les empreses de l’economia social ocupessin una fracció encara més gran de l’activitat econòmica que la que ocupen avui.

Francesc Trillas, Secretari d’Economia i Hisenda del PSC. Notes de la intervenció de la Jornada “Cap a un nou model d’economia social” organitzada per la Fundació Rafael Campalans. El vídeo complet dels molt interessants debats es pot trobar aquí.

Previous ArticleNext Article

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *